Periodòncia, genives sanes i fortes
“… perquè et faig saber Sancho ... que la boca sense queixals és com molí sense pedra. I en molt més s'ha d'estimar una dent, que un diamant…”
La periodòncia s’ocupa del tractament de les genives i l’os de suport de les dents. La seva malaltia provoca en fases avançades, la pèrdua de les dents. Per això és de vital importància diagnosticar i tractar la patologia periodontal en les seves fases inicials.
Moltes persones no són conscients que tenen problemes de geniva ja que aquestes malalties no produeixen dolor, de manera que el seu diagnòstic és gairebé sempre tardà.
Quins són els signes d’alerta d’aquesta malaltia?
- Envermelliment de les genives
- Sagnat de les genives al raspallar-se les dents o espontàniament
- Retracció de les genives, amb la sensació de dents més llargues
- Augment de la sensibilitat dental, sobretot al fred
- Mobilitat o separació de les dents
- Sensació de cremor i molèstia de genives
- Mal alè i mal gust
- Aparició d'abscessos i flegmons a la geniva, amb dolor a la zona
Si creus tenir algun d’aquests simptomas, la nostra especialista i màster en periodòncia per la Universitat de Barcelona, Dra. Sarriegui t’indicarà el tractament més adequat per a combatre aquesta malaltia, restaurar la salut als teixits i tornar a mastegar i somriure amb tranquil·litat.
La malaltia periodontal engloba diverses situacions diferents.
Les dues més importants i freqüents són:
Gingivitis: inflamació de les genives, amb enrogiment, possible sagnat al raspallar, canvi del perfil amb retracció i exposició de les arrels.
Periodontitis: després d’una gingivitis no tractada, pot afectar-se l’os de suport de les dents, que es va destruint deixant a la dent sense subjecció i feble. Les dents poden desplaçar-se, molestar el mastegar i apareixe espais entre les dents.
L’abordatge terapèutic dependrà d’un diagnòstic correcte, tant en el tipus de malaltia periodontal, com de l’estadi en què es troba i que factors ho pontencian.
Hi ha tractaments per aturar la malaltia pròpiament dita, els curetatges i la cirurgia periodontal bàsica, i altres per regenerar en la mesura del possible el teixit de suport perdut, la cirurgia peridontontal regenerativa.
Els curetatges ens ajuden a eliminar el biofilm i el càlcul (també conegut com tosca) que ha envaït les superfícies radiculars i que provoquen la reabsorció de l’os. Si aquesta invasió és extensa i ha generat bosses molt profundes, haurem de plantejar un segon abordatge quirúrgic per accedir al càlcul més profund.
Un cop restaurada la salut de les genives és igual d’important el manteniment i control de la malaltia per part de la periodontista amb visites periòdiques que es marquessin amb el pacient de forma individualitzada.
La cirurgia periodontal regenerativa, tracta com el seu nom indica de regenerar el teixit ossi perdut per millorar a llarg termini el pronòstic de les peces afectades.
Preguntes freqüents
No. El sagnat de les genives és un dels símptomes d’alerta de la malaltia periodontal. Aquest sagnat, normalment, és producte de la inflamació que produeix l’acumulació de placa entre les dents i la geniva.
En moltes ocasions, els pacients ens relaten que es deixen de raspallar les dents perquè aquest sagnat els espanta. Tot el contrari, en situacions de sagnat la raspallada en aquesta zona ha de ser més insistent per minimitzar allò que ens provoca aquesta situació encara que és el professional qui donarà solució definitiva a aquesta situació.
Per prevenir la malaltia periodontal, heu d’eliminar la placa dental de dents i genives diàriament, és a dir raspallar-se correctament i usar algun instrument d’higiene interdental (fil de seda, raspall interproximal, raig d’aigua).
A més, cal una visita periòdica al dentista per eliminar la placa dental acumulada abans que el perjudiqui. És molt difícil per un mateix realitzar una completa eliminació de placa dental perquè la brutícia i el càlcul no només s’acumulan sobre les dents, sinó que també ho fa entre la geniva i el dents.
Encara que la nostra higiene oral sigui exquisida, necessitarem l’ajuda d’un professional per eliminar els cúmuls de placa que es vagin dipositant.
Els estudis demostren que el tabac és un dels factors de risc més significatius en el desenvolupament de la malaltia periodontal.
Les persones fumadores tenen més probabilitats de que es formin càlculs al voltant de les dents, que apareguin bosses més profundes entre la geniva i la dent i que es destrueixin els teixits que aguanten les dents.
El tabac altera les defenses locals a la zona de les genives i permet que els bacteris acumulats siguin més agressius. El sistema immunològic arriba més tard i debilitat el que permet a la placa dental bacteriana actuar, amb més perjudici per a la conservació de les dents.
A més, els components del tabac (quitrà, nicotina, etc …) fan que l’os que dóna suport a les dents es vegi alterat en mode de reabsorció òssia i, per tant, pot fer que s’alteri la funcionalitat d’aquestes dents.
Tots els pacients fumadors que es sotmeten a un tractament, ja sigui de periodòncia, cirurgia, implants, etc … és important que siguin conscients que el tabac pot afectar de manera molt negativa a l’èxit de l’tractament que es realitzi.
La malaltia periodontal és d’origen bacterià i per tant transmissible o contagiós a través de la saliva. Però perquè això passi la persona receptora han de ser genèticament susceptible a aquests bacteris.
Això implica que quan una persona entra en contacte amb la saliva contaminada, hi ha risc de contraure la malaltia periodontal.
Per tant, no és estrany que famílies senceres es sotmetin a un tractament periodontal. És recomanable que quan a una persona se li diagnostica la malaltia, els seus familiars es realitzin una revisió.